El dissabte dia 1 de juliol una colla d'amics de la Maria Antònia Recasens ens vàrem congregar al carrer Calvari número 5, just en front del que havia estat l'habitatge de la Maria Antònia i en Wenceslau durant els anys de la seva estada a Ripollet, per tal de retre-li un sentit homenatge. L'acte tingué un caràcter íntim i de reconeixement a la seva trajectòria plantant com a símbol d'aquest reconeixement una mimosa

Feia 28 que havia marxat de Tarragona on havia nascut, però encara avui la seva figura ens impressiona per l’energia, compromís i lluita constants per millorar tot allò que abastava.

Nascuda ara fa vuitanta anys a Tarragona la Maria Antònia s’implicà des de molt jove al Moviment Escolta entre d’altres, implicasnt-se activament des de bon començament (1963) amb l’Escola PAX d'aquesta ciutat on feia de professora de plàstica i muntava un petit taller al carrer Enrajolat amb forn on coure les seves peces.

Ella va ser decisiva perquè desenes de mestres assumissin de veritat que l’ensenyament no era només embotir els caps de coneixements sinó aprendre a aprendre per una banda i a preparar per a la vida per una altra, i això volia dir valorar molt l’expressió de totes els vessants creatius de la personalitat que cadascú portem en major o menor grau i que l’educació tradicional menystenia i castrava.

L'any 1988 marxa amb el seu company en Wenceslau Soler cap a Ripollet on aviat va tornar a engegar el seu incansable activisme. Amb 52 anys i tot i no tenir res a veure amb la nostra vila, va activar un grup de lectura per a dones (Café Literari), va impulsar una associació de botiguers – emprenedora com era, va posar en marxa una botiga –, va formar part de la Junta de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell, es va implicar en totes les lluites a favor de les dones i de la despenalització de l’avortament i fins i tot va formar part d’una candidatura de progrés en unes eleccions municipals. Encara, els darrers anys de la seva vida a Barcelona era activista de l’ANC del Poble Sec. Iconoclasta, trencadora, innovadora, pensava que el món és de tothom i per a tothom. Va deixar amics i admiradors per tot arreu. No hem pogut acomiadar el seu cos perquè, generosa com era, l’havia donat a la ciència. Però som molts els que hem volgut retre un homenatge.

Sempre et tindrem present Maria Antònia.