LES MÚSIQUES D’ENLLAÇ

A continuació reproduïm el text de presentació d’aquestes Nits de Música celebrades el divendres 29 de març de 2019 al Centre Cultural.

El nom d’ENLLAÇ prové de relacionar (enllaçar) per una banda els artistes que sorgien principalment de l’Institut del Teatre amb els grups i iniciatives associatives que existien arreu del territori i que es dedicàvem a organitzar actes culturals diversos. Es tractava d’oferir eines i propostes que ajudessin els dinamitzadors culturals en les seves tasques associatives.

Era l’any 1973 quan es funda ENLLAÇ, en plena dictadura franquista, prenent la forma jurídica de S.L. com a millor alternativa. Entre els fundadors cal esmentar en Wenceslau Soler i Eulàlia Castanys. Nosaltres (Mila i Món) ens incorporem l’any 1976.

Fins aleshores no existia cap tipus de circuit que es dediqués a promocionar artistes més enllà de les capitals comarcals i amb una oferta pràcticament inexistent pel que fa a les propostes artístiques fetes en català. Calia doncs, crear aquestes xarxes de relació que posessin en contactes el món artístic amb el món associatiu i les forces vives de cada poble, cosa que es va fer amb regularitat setmanal utilitzant una furgoneta com a medi de transport i d’allotjament.

És a partir d’aquesta activitat i en el context predemocràtic que ENLLAÇ aglutina un ampli col·lectiu d’artistes que van des de l’animació infantil als concerts passant per diferents arts plàstiques com foren la cançó, els titelles, la màgia, el circ, els pallassos, les ombres xineses, el folklore viu, les orquestres... La proposta tingué tant d’èxit que passà del 5% d’espectacles en català que es feien arreu de Catalunya a l’any 1975 al 80% l’any 1978. Els guanys que generà aquesta activitat permeteren alliberar algun dels seus membres. Ara bé, no tots els membres d’ENLLAÇ eren alliberats, doncs el treball voluntari va estar molt present i actiu.

Però, perquè a Ripollet?: Fruit de la casualitat al tenir la possibilitat d’administrar un equipament immobiliari, cosa que permeté als socis fundadors de viure a la mateixa escala.

Quin era el principal objectiu d’ENLLAÇ? Era el de dotar d’eines d’acció social i cultural als dinamitzadors d’arreu de Catalunya. Inicialment es centrà amb la promoció artística dels grups professionals o semiprofessionals. Tanmateix poc a poc es varen generar iniciatives de formació i aprenentatge que capacitaven als dinamitzadors culturals de cada poble a crear les seves pròpies eines d’acció. En aquest sentit es varen realitzar de manera regular cursos de maquillatge, elaboració de màscares i elements de cartró pedra, cercaviles, músiques (vàrem organitzar els primers cursos de gralla...) Inicialment ho vàrem desenvolupar a Can Rodeja, una masia de Figueres per a més endavant i en funció de l’èxit de la proposta es va construir un equipament de nova planta El Centre Permanent de Cultura Popular ubicat a la comarca del Penedès. I es va fer en règim de camps de treball internacional. Durant tres estius, voluntaris d’arreu del món varen treballar en la seva construcció, tot aprofitant l’oportunitat per mostrar el ric teixit cultural i festiu de Calalunya.

Amb el temps es varen generar tot un seguit d’iniciatives entre les que cal destacar l’elaboració d’uns fulls informatius i la publicació Via Fora! Publicació per a la gent culturalment activa, de la qual se’n varen fer 64 números amb periodicitat trimestral.

Tot seguit es passà a tractar el tema específic de les Músiques d’ENLLAÇ, presentant els trets i intèrprets més significatius.

Animació infantil:
Xesco Boix, Àngel Davan, Noé Ribas, Dolors Lafitte (L’Arc en el cel).
Xesco Boix: (Barcelona, 3 de febrer de 1946 - Malgrat de Mar, 21 de juliol de 1984), fou un músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil. En Xesco Boix fou un gran comunicador, especialment entre els infants. Va estudiar pedagogia i tenia el títol de mestre.
Si vols aigua ben fresca https://www.youtube.com/watch?v=JnTbRmG1KNc
La seva font d’inspiració fou el cantant americà Peter Seeger. Gran amic seu.
La bicicleta https://www.youtube.com/watch?v=j7O4jtTiiU0(autor Lluís Maria Panyella)

La Cançó:
Celdoni Fonoll: (Calaf, 1944) és un cantant, recitador, rapsode, poeta i músic català. Enceta l'any 1974 una tasca insòlita dins del món de la Cançó: dir, amb fons musical, poemes dels autors més diversos, i escampar la poesia catalana per pobles, viles i ciutats. Amb la seua dicció perfecta comunica a la perfecció la intenció dels més diversos autors a un auditori adult o juvenil
Molt he estimat i molt estimo encara(Miquel Martí Pol) http://carmerosanas.blogspot.com/2016/03/dia-de-la-poesia-catalana-internet.html.
La Vacacega (Joan Maragall) https://www.youtube.com/watch?v=nelvqrQeehU

Grup Coses.Va ser un conjunt de cançó d'autor empeltat de folk rock que va estar actiu del 1972 al 1979. En formaven part Miquel Estrada (veu i baix), Jordi Fàbregas (veu i guitarres acústica i clàssica) i Ton Rulló (veu i percussions). Van musicar textos de poetes, sobretot de Miquel Martí i Pol, Miquel Desclot i poemes anònims extrets del llibre Poesia popular política del segle XIX (1967), de Joaquim Marco. Uns anys més tard en Jordi Fàbregues liderà el projecte del Centre Artesà TRADICIONÀRIUS el 1993 a partir de la iniciativa de l'Associació Cultural TRAM (formada per músics i persones interessades en la promoció de la música i la cultura tradicional catalana)
Via Fora!https://www.youtube.com/watch?v=38q4RGf7G-o

Enric HernàezBarcelona 1957, cançó d’autor (com exponent de joves de la nova cançó (Òscar Mas, Gisela Bellsolà, Ferran, Partaka...)
Té sorprès a mitja veu.

Esquirols. fou un grup de música folk català nascut al poble de l'Esquirol, al cor del Collsacabra (Osona), a partir dels anys 1968-1969, i desaparegut l'any 1986, un moment de canvis històrics en què cantar en català era tot un repte. Tanmateix, el panorama de la cançó estava en efervescència amb la irrupció de molts grups i solistes, i la situació política i social del país obria noves esperances de cara al futur.
Fent camíhttps://www.youtube.com/watch?v=XfnwOp-qsMk
En aquest context, Esquirols es va caracteritzar per fer cançons compromeses amb el seu temps, tant per les lletres -a voltes satíriques, a voltes emotives i contundents- com per la seva voluntat d'arribar a un públic majoritari. Les influències inicials de la cançó de muntanya i el folk nord-americà van deixar pas, de mica en mica, a un estil propi i elaborat, i a una sonoritat plena de matisos instrumentals i vocals.
Torna torna Serrallongahttps://www.youtube.com/watch?v=SPvWuPpE6go

Teresa RebullTeresa Soler i Pi, més coneguda pel nom artístic de Teresa Rebull –el cognom del seu company, Pep Rebull (Sabadell, 21 de setembre del 1919- Banyuls de la Marenda, 15 d'abril del 2015), va ser una activista política, cantautora i pintora catalana. Filla de Balbina Pi i Gonçal Soler –dos revolucionaris anarquistes–,va ser una de les integrants de la Nova Cançó. (també se li denominava L’àvia de la nova cançó)
Mestier d’amor. La casa de vull https://www.youtube.com/watch?v=hQRm3kHLbhQ

Xavier Ribalta (Tàrrega, l'Urgell, 3 de juny de 1943) és un cantautor reconegut artísticament com a Xavier Ribalta. Inicia la seva activitat artística l'any 1965 en l'àmbit de la cançó d'autor, sempre proper a la cançó francesa i a la poesia.
Els contrabandisteshttps://www.youtube.com/watch?v=eQEFbZUxK_w

Toni Morlà. Palazón (Palma, 29 de maig de 1945 - Palma, 11 de gener de 2014) va ser un poeta, músic i cantautor mallorquí. Va col·laborar en diversos grups de música pop
(com Els Talaiots, Los Pops, Ramón 5) fins al 1975, quan decideix començar a escriure les seues pròpies cançons.
Després d'una experiència en el camp de la Cançó tradicional (el disc senzill Temes d'Andratx, 1979), Morlà publica el 1981 un àlbum dedicat a musicacions de poemes de Costa i Llobera (Toni Morlà canta les primeres poesies de Miquel Costa i Llobera).
Coses d’escamhttps://www.youtube.com/watch?v=tq6_rF2cC3k

Jaume ArnellaEntre 1967 i 1968 fou un dels membres del grup musical Grup de Folk. El 1969 Jaume Arnella es farà popular amb les cançons Les rondes de vi i La timba de les cartes.
A partir del 1973 es dedicà a actuar en solitari (aviat, però, acompanyat pel músic polivalent Rafel Sala)
Més endavant, fundà la Cobla Cotó Fluix, destinada a forjar un repertori de balls d'envelat basats en la tradició més genuïnament catalana. Aquesta Cobla serà l'origen de l'Orquestrina Galana que en parlarem més endavant.
El gust creixent de Jaume Arnella per explicar històries en forma de romanç el portà a una nova aventura en solitari: a partir del 1987 es va dedicar a cantar romanços populars, sovint sense cap mena d'acompanyament instrumental i utilitzant dibuixos i altres accessoris.
Jaume Arnella col·labora també, des de la seua creació, en totes les edicions del cicle Tradicionàrius essent molt actiu. Ara fa uns anys amb motiu de l’homenatge que l’Associació d’Espectadors va fer a en Wenceslau Soler, Jaume Arnella fou el conductor de tot l’acte a partir d’una auca que se li va fer a en Wenceslau.
Les rondes del vi https://www.youtube.com/watch?v=ZlATLGuUOIM

Orquestrina Galana  https://www.youtube.com/watch?v=bEjZDuUm8YI

Al Tall. Al Tall és un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.
Sovint es comparen amb altres grups cabdals en la revisitació de la cançó tradicional com La Bullonera a l'Aragó, Milladoiro a Galícia, Nuevo Mester de Juglaría a Castella i Oskorri al País Basc.
Els mauletshttps://www.youtube.com/watch?v=m49bVooDUr4
Darrers diumenge d’octubre: https://www.youtube.com/watch?v=a1YOHhN0mG8

Milagros Vallès, Joan-Ramon Gordo i Víctor Diéguez. (Fotografia d'Àngel Esteve)