Els orígens del Teatre Arnau es remunten a finals del segle XIX, a la confluència entre els carrers Tàpies i Nou de la Rambla. Punt neuràlgic de l’oci popular del Paral·lel, a l’Arnau s’han representat tots els gèneres teatrals i musicals. La seva identitat va lligada a l’evolució dels barris.
L’Arnau és el darrer teatre de barraca de la ciutat de Barcelona i de tot Catalunya. Demanava a crits que algú el salvés. I és el barri que l’ha vist alçar-se i apagar-se, qui ho ha aconseguit. La lluita veïnal és el motor del nou Arnau, un teatre sense seu, gestionat per les veïnes i veïns, que retorna al barri per seguir-lo transformant a través del risc i la creativitat, l’autogestió i l’afany de seguir experimentant.
Ara fa uns anys, les veïnes i entitats dels barris propers a l’Arnau venen pressionant i sensibi­litzant les institucions i han recuperat el teatre, han imaginat un projecte cultural innovador i genuí, estan definint els usos del nou Arnau en un procés participatiu, treballant com serà la governança i fent possible els diferents projectes de l’Arnau Itinerant: espectacles, jornades festives i un arxiu dissident, que recull la memòria del teatre i del Paral·lel.
En aquest context, el passat divendres 20 de desembre l'Associació d'Espectadors del Teatre del Mercal Vell va ser convidada a explicar la seva experiència i projecte de gestió del Teatre Auditori. En representació de l'associació hi participaren na Milagros Vallès i en Joan-Ramon Gordo.
Vàrem compartir la taula Mobilitzacions socials i emergència teatral amb l'entitat grega Teatre Embrós.