La rambla de les floristes: un retrat de la societat catalana a partir d’un dels seus grans símbols, la Rambla de Barcelona
Diumenge 9 de febrer 18h.
Teatre Principal de Sabadell
La Rambla de les Floristes
Us ve de gust la proposta, i conèixer un altre teatre? A la Rambla de les Flors, s’hi passegen amb tota promiscuïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina. Testimoni d’excepció de les agitacions polítiques, la parada de l’Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s’hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l’ha vist créixer. I avui, vuit dècades després que Josep Maria de Sagarra escrivís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona, la Rambla continua vertebrant les confluències de la nostra realitat.
Un clàssic del teatre català en què ressonen les commocions polítiques de dos moments estructurals en la nostra història recent. Per una banda, l’estrena va ser el març del 1935, mesos després que Lluís Companys proclamés l’Estat Català. Per una altra banda, l’obra està ambientada poc abans de la revolució de la Gloriosa de 1868, amb què es posaria fi a les tres dècades del regnat d’Isabel II.
Autoria: Josep Maria de Sagarra
Direcció: Jordi Prat i Coll
Amb: Clara Altarriba, David Anguera, Albert Ausellé, Rosa Boladeras, Marina Gatell, Berta Giraut, Antònia Jaume, Davo Marín, Carme Milán, Albert Mora, Carol Muakuku, Albert Pérez, Xavier Ripoll i Jacob Torres.
Viatge en autocar
Preu entrada i viatge 35 €
Sortida de Ripollet davant del pavelló a la Rambla Pinetons a les 16:30h, retorn a Ripollet cap a les 21h.
Reservesal telèfon 627 454 642 i a les taquilles del teatre fins el dia 24 de gener
EDIFICI PATRIMONIAL. TEATRE PRINCIPAL
Any de construcció: 1863-1865, inaugurat el 1866
Autor: Francesc Daniel Molina (arquitecte provincial, que en aquells moments estava treballant en el Pla d'Eixampla i Reforma de la ciutat)
Ús actual: Teatre municipal
Propietat: Ajuntament de Sabadell
Història i descripció: El Teatre Principal es va construir entre els anys 1863 i 1865 en el lloc on hi havia hagut el Teatro de la Villa, construït l'any 1839 en el solar que fins llavors havien ocupat els estricadors del Gremi de Paraires i Abaixadors. L'impulsor i propietari d'aquest primer teatre va ser una societat de propietaris, que pertanyien a la burgesia local.
El Teatro de la Villa va acollir activitats, tot i les seves mancances estructurals, del 1840 al 1862 quan es va tancar per ordre governativa. Cap al 1856 els propietaris van cedir part del terreny del teatre per a la construcció de la seu del Cercle Sabadellès.
La construcció del Teatre Principal va ser iniciativa també d'una Societat de Propietaris, però amb més recursos econòmics que el seu antecessor. El projecte és de l'arquitecte Francesc Daniel Molina.
Segons les plantes que aixecà el mestre d'obres Josep Maria Obradors, l'edifici tenia el 1878 una planta baixa amb vestíbul, "pista de desahogo", llotges , butaques de platea i escenari. A la primera planta hi havia el vestíbul, el saló del Cercle Sabadellès, que es podia compartir amb el teatre, i les llotges. Un segon pis amb vestíbul, butaques i llotges i la planta anomenada "del paraíso" amb seients disposats en bancs i en origen una zona de cafè, que no apareix als plànols de 1878.
Per a les decoracions interiors es comptà amb els escenògrafs que havien treballat al Liceu, Joan Ballester i Marià Carreras, que en el cas del sostre del pati de butaques seguiren el projecte de Francesc Soler i Rovirosa.