En Lluís López i col·laborador de l'Associació i realitzador juntament amb Joana Raja de la serie de programes Història del cinema musical nord-americà dins de les NITS DE MÚSICA, ha elaborat petits vídeos de les sessions que s'han realitzat amb la voluntat que ens puguin ajudar a passar millor el confinament.

44 vídeo (sessió 45, 15/03/18)

El tema d'avui és de "Mame" (Ante todo, mujer), dirigida per Gene Saks el 1974, i amb Lucille Ball, Robert Preston, Beatrice Arthur, Bruce Davison,...música i lletres de Jerry Herman. És la versió pel cinema, del musical estrenat a Broadway en 1966 per Angela Lansbury, que a la vegada era una adaptació de la novel·la de 1955, "Auntie Mame" de Patrick Dennis, i de la pel·lícula del mateix títol protagonitzada per Rosalind Russell en 1958.

45 vídeo (sessió 46, 10/05/19)

La immortal obra de Antoine de Saint-Exupéry "Le Petit Prince" , adaptada per Alan Jay Lerner, amb música de Frederick Loewe, i coreografia de Bob Fosse, i al que podem admirar amb el seu propi i original estil de ball.

46 vídeo (sessió 47, 07/06/19)

Un musical ja clàssic i de culte "The Horror Picture Show", de 1975, dirigida per Jim Sharman, i interpretada per Tim Curry, Susan Sarandon, Patricia Quinn, Nell Campbell, i Richard O'Brien, que també és l'autor de la música i les lletres. Està basada en l’obra de teatre musical "The Rocky Horror Show", escrita i amb música i cançons de Richard O' Brien. Una parodia d'homenatge als films de ciència ficció i de terror de sèrie B .

47 vídeo (sessió 48, 11/10/19)

Un musical una mica peculiar, és tracta d'un homenatge, del gran mestre de musicals Stanley Donen, a com es gaudia del cinema en altres èpoques, els programes dobles de les sales de barri i dels pobles. Aquesta pel·lícula "Movie, Movie", de 1978, està estructurada en dues parts, "Baxter's Beauties of 1933", és un original homenatge als clàssics musicals ja immortals, i l'altre al cinema de gènere negre, "Dynamite Hands", amb ambients de manipulació en la boxa, corrupció, mafiosos etc.

Una altra curiositat és que les dues parts, de temes tan diferents, són interpretades en els papers principals pels mateixos actors. Com aquí ens dediquem al gènere musical, exclusivament, hem triat uns moments de la part musical, que espero que sigui molt del vostre grat.

48 vídeo (sessió 49, 15/11/19)

Un clàssic en la Història del cinema musical, és la pel·lícula de l’acomiadament en el cinema musical de Bob Fosse. La va realitzar en 1979, i va ser com un autoretrat d’ell mateix, i un testament de la seva trajectòria artística.

És molt difícil escollir només unes petites mostres, ja que és tota ella una obra mestra.

49 vídeo (sessió 50, 10/01/20)

Molt bon dia a tothom, Avui arribem a la sessió 50a de la "Història del cinema musical nord-americà", amb uns fragments de "Pennies from heaven", i que servirà com cloenda dels "Posa't un musical...", que us he anat enviant.

Espero que heu pogut rememorat algunes sessions a les que vàreu assistir en el seu moment, i que podrem retrobar-nos més endavant, de nou, en el Centre Cultural de Ripollet.

La pel·lícula és la més indicada per aquest comiat, doncs és un altre obra mestra del cinema musical, l'últim gran musical de la Metro. Un gènere que difícilment tornarà a tenir moments tan magnífics.

Dirigida en 1981 per Herbert Ross, "Pennies from Heaven" (Diners caiguts del cel) , és una adaptació de la mini sèrie, de sis capítols creada per Dennis Potter en 1978 emesa per la BBC, i que ell mateix va fer la translació per la pantalla gran.

Interpretada magistralment per Steve Martin, Bernadette Peters, Jessica Harper, Tommy Rall, Christopher Walken,...Coreografia de Danny Daniels, direcció artística de Kem Adam i fotografia de Gordon Willis.

Homenatges a totes les èpoques dels grans musicals, Dick Powell, Busby Berkeley, Fred Astaire i Ginger Rogers, Bing Crosby, i fins i tot de "Cantant sota la pluja". Amb l'acompanyament musical d’esplèndides cançons de l'època, com la que dona títol de "Pennies from heaven", una balada - i també títol de una pel·lícula de 1938 - que va protagonitzar i popularitzar Bing Crosby.

M'acomiado, de moment, això no vol dir que algun dia us pugui fer alguna mostra que se'm faci irresistible no compartir-la, i us l'enviï.

Lluís Lòpez.