El Dia Mundial del Teatre va ser instituït el 1961 per l' Institut Internacional del Teatre ITI i se celebra anualment cada 27 de març pels Centres ITI i la comunitat teatral internacional. Entre els actes locals i internacionals que s'hi organitza, destaca la circulació de Missatge del Dia Mundial del Teatre, on figures de renom internacional són convidades per l'ITI per compartir els seus pensaments sobre el teatre i la cultura de pau.

El primer missatge del Dia mundial del Teatre va ser escrit per Jean Cocteau el 1962. El de 2023 ha estat escrit per l'actriu egípcia Samiha Ayoub .

"A tots els meus amics els artistes de teatre de tot el món,

Els escric aquest missatge en el Dia Mundial del Teatre , i per més que m'inundi la felicitat d'estar parlant amb vosaltres, cada fibra del meu ésser tremola sota el pes del que patim tots —els artistes teatrals i els no teatrals— de les pressions demolidores i els sentiments oposats enmig de l'estat actual del món. La inestabilitat és un resultat directe del que està passant el nostre món avui dia en termes de conflictes, guerres i desastres naturals que han tingut efectes devastadors no només al nostre món material, sinó també al nostre món espiritual i la nostra pau psicològica.

Els parlo avui mentre tinc la sensació que el món sencer s'ha tornat com a illes aïllades, o com a vaixells que fugen en un horitzó ple de boira, cadascun d'ells desplegant les seves espelmes i navegant sense guia, sense veure res a l'horitzó que el guia i, malgrat això, segueixen navegant, esperant arribar a un port segur que el contingui després del llarg camí enmig d'un mar embravit.

El nostre món mai no ha estat tan estretament connectat entre si com ho està avui, però alhora mai no ha estat més dissonant i més allunyat l'un de l'altre que avui. Vet aquí la dramàtica paradoxa que ens imposa el nostre món contemporani. Tot i el que tots estem presenciant quant a la convergència en la circulació de notícies i comunicacions modernes que va trencar totes les barreres de les fronteres geogràfiques, els conflictes i tensions que viu el món van sobrepassar els límits de la percepció lògica i van crear, en mitjà d'aquesta aparent convergència, una divergència fonamental que ens allunya de la veritable essència de la humanitat en la forma més simple.

El teatre a la seva essència original és un acte purament humà basat en la veritable essència de la humanitat, que és la vida. En paraules del gran pioner Konstantin Stanislavsky: " Mai entris al teatre amb fang als peus. Deixa la pols i la brutícia fora. Deixa les teves petites preocupacions, disputes, petites dificultats amb la teva roba exterior —totes les coses que arruïnen la teva vida i desvia la teva atenció del teu art— a la porta". Quan pugem a l'escenari, ho pugem amb una sola vida dins nostre per a un ésser humà, però aquesta vida té una gran capacitat de dividir-se i reproduir-se per convertir-se en moltes vides que transmetem en aquest món perquè cobri vida, floreixi i escampi la seva fragància als altres. El que fem al món del teatre com a dramaturgs, directors, actors, escenògrafs, poetes, músics, coreògrafs i tècnics, tots nosaltres sense excepció, és un acte de creació de vida que no existia abans de pujar-nos a l'escenari. Aquesta vida mereix una mà afectuosa que la sostingui, un pit amorós que l'abraci, un cor bondadós que la simpatitzi i una ment sòbria que li proporcioni les raons que necessita per continuar i sobreviure.

No exagero quan dic que el que fem a l'escenari és l'acte de la vida mateixa i generar-la del no-res, com una brasa ardent que centelleja en la foscor, il·luminant la foscor de la nit i escalfant-ne la fredor. Nosaltres som els que donem a la vida la seva esplendor. Som els qui ho encarnem. Som els qui ho fem vibrant i significatiu. I som nosaltres els qui donem les raons per entendre-ho. Som els que fem servir la llum de l'art per enfrontar la foscor de la ignorància i l'extremisme. Som els que abracem la doctrina de la vida, perquè la vida es propagui en aquest món. Per això posem el nostre esforç, temps, suor, llàgrimes, sang i nervis, tot el que hem de fer per assolir aquest noble missatge, defensant els valors de la veritat, el bé i la bellesa,

Els parlo avui, no només per parlar, o fins i tot per celebrar el pare de totes les arts, el “teatre”, al seu dia mundial. Més aviat, els convido a estar junts, tots nosaltres, de la mà i espatlla amb espatlla, per cridar a tot pulmó, com estem acostumats als escenaris dels nostres teatres, i deixar que les nostres paraules surtin. per despertar la consciència del món sencer, per cercar en nosaltres l'essència perduda de l'home. L´home lliure, tolerant, amorós, simpàtic, gentil i comprensiu. I permetre'ls rebutjar aquesta imatge vil de brutalitat, de racisme, de conflictes sagnants, de pensament unilateral i d'extremisme. L'home ha caminat sobre aquesta terra i sota aquest cel durant milers d'anys i continuarà caminant. Així que treu els peus del fangar de les guerres i dels cruents conflictes, i convida'l a deixar-los a la porta de l'escenari. Potser la nostra humanitat, que s'ha enfosquit en el dubte, torni a convertir-se en una certesa categòrica que ens faci a tots veritablement aptes per sentir-nos orgullosos de ser humans i de ser tots germans a la humanitat.

Aquesta és la nostra missió, nosaltres dramaturgs, els portadors de la torxa de la il·lustració, des de la primera aparició del primer actor al primer escenari, estar al capdavant per enfrontar tot el que és lleig, sagnant i inhumà. Ho confrontem amb tot allò que és bell, pur i humà. Nosaltres, i ningú més, no tenim la capacitat de difondre la vida. Propaguem-nos junts pel bé d'un món i d'una humanitat. Samiha Ayoub ” .

Traduït per: Osvaldo R. Salazar S. (Spanish / Mèxic)

.