Parlar del Jaume és parlar d’una actitud, d’una manera de ser i de fer, que anava més enllà de la simple col·laboració per endinsar-se en el món que professionalment coneixia, on realment era un savi, el món dels números.
Conscient de les seves potencialitats en Jaume es va centrar i molt, en ensenyar allò que s’havia dedicat professionalment l’economia.
El que per a molts de nosaltres ens podia representar una tasca feixuga, per a ell era d’una claredat meridiana. En aquests darrers anys, un cop jubilat, en Jaume continuà treballant en aquesta línia però ara al servei de l’associacionisme cultural.

Els pressupostos, l’IVA, el sense IVA, les comissions del banc, el formulari 330,... i molts altres conceptes passaven per les seves mans i entre ironies, crítiques, bromes i balanços havia fet quadrar els números de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet.
Et recordem explicant els viatges dels que tant havies gaudit i criticant els espectacles de dansa moderna. Els teus silencis deient molt però les teves sentències eren contundents.

El món associatiu i molt especialment el món de la música, l’acompanyà aquests darrers anys.

Mantindrem per sempre el teu record en la memòria de cadascú i en la de l’Associació.

Gràcies Jaume, i si tens una mica de temps dóna-li una ullada a les factures, estaran on sempre.

(Text llegit pel nostre president el dia del funeral)