Les propostes de les germanes Peya no són de consum fàcil i tampoc ho és aquest Caramel, un espectacle on es parla, a través dels coreografies de l'Ariadna Peya, els textos del Pablo Messiez i al ritme de la música de la Clara Peya (amb la intensitat que la caracteritza), sobre els efectes del consum de les drogues i l'alcohol. Tot i la incomoditat de la temàtica, la posada en escena és tan rodona (gairebé cinematogràfica), que la barrera invisible que sovint es genera vers la dansa contemporània aquí desapareix, i és que la dansa queda integrada en l'espectacle de manera natural, gràcies a un cos de ball de 10 (difícil d'oblidar l'escena de la Mabel Olea amb la cadira o la de l'Helena Gispert amb el vestit vermell). I, tancant el cercle, les grans interpretacions del Joan Solé i la Sandra Pujol, que aporten el discurs, no alliçonador, a traves de les seves històries.

En resum, un privilegi haver pogut comptar a Ripollet amb la creativitat de les germanes Peya i el Pablo Messiez, que eleven el nivell en tot allò que fan. 

Gràcies a la Meritxell Caler per la presentació a vestíbul i a les fotografies de la Maria Boyero, d'Acció Fotogràfica de Ripollet.