"Liceu a la fresca"

Manon Lescaut de Giacomo Puccini


Col·laboracions
Foto Gran

Manon Lescaut és una òpera composta per Giacomo Puccini sobre un llibret anònim escrit per fins a set llibretistes (Domenico Oliva i Luigi Illica, amb aportacions de Marco PragaRuggero LeoncavalloGiulio RicordiGiuseppe Adami i el mateix Puccini).[1] Basada en la novel·la Manon Lescaut (1731) de l'abat Prévost, va ser composta entre 1889 i 1892 i estrenada l'1 de febrer de 1893 al Teatro Regio de Torí. L'estrena va ser el primer èxit de Puccini després de la indiferència que van causar Le Villi (1883) i Edgar (1889).[2]

És la tercera òpera, i primera adulta, de Giacomo Puccini, que ja va trobant el seu llenguatge característic i el seu primer gran personatge femení, la història va requerir fins a set llibretistes que no es van posar d'acord i al final no van signar aquesta obra, que s'hauria d'haver titulat Escenes de la vida de Manon, ja que només ens mostra episodis del relat de l'abat Prévost d'una manera molt discontinua.[3]

Manon Lescaut (1856) d'Auber i Manon (1884) de Jules Massenet, aquesta esdevinguda cèlebre i avui encara en repertori, s'havien basat en la mateixa novel·la. El seu editor no volia cap altra òpera sobre la novel·la de l'abat Prévost, però Puccini no va fer cas d'aquesta sol·licitud i va continuar amb el projecte. A diferència de la versió de Massenet, que és una opéra-comique, l'adaptació italiana és eminentment verista: un conjunt ininterromput de música, malgrat que s'hi poden percebre àries, duos i algun altre número tancat, i amb el gairebé programàtic intermezzo. És un estil amb tendència als aguts, amb un cant apassionat i amb algunes semblances musicals amb Wagner i Mascagni.[2]

L'argument és un conglomerat d'arquetips i seqüències fulletonesques. Situacions límit que se succeeixen perquè el compositor pogués treure el màxim partit a les tessitures en litigi i decorats variats per donar joc als escenògrafs. AmiensLe Havre i Nova Orleans són, al costat d'un saló d'alta mansió parisenca, les postals tridimensionals d'aquest drama viatger. Un estudiant tímid, Des Grieux, es troba amb Manon Lescaut quan una diligència la trasllada a un convent. S'enamoren i comencen a sorgir els problemes que dificultaran la relació, desenvolupant el nus de la trama. Un ancià ric, Geronte, ordeix un pla per raptar Manon, que acabarà optant per l'amant avançat en edat a causa del seu haver bancari. L'estudiant no es conforma amb la seva síndrome d'abstinència i la relació es reprèn amb tan mala sort que Geronte el sorprèn en ple intercanvi afectiu. Intervé el germà de la protagonista, un diletant suboficial de la guàrdia real de costums liberals. El desenllaç es resol amb una exòtica fugida a Nova Orleans i el final arriba en un desert, entre febres i deliris de la diva, que esgota els seus agitats dies proclamant l'eternitat de l'amor.[4]

Atenció:

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació