Oferim una sèrie de recursos virtuals que ens poden ajudar a pair el confinament que tots plegats estem patint amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Desitgem que us siguin d'utilitat.
COM SERÀ LA CULTURA CATALANA DESPRÉS DE LA CONVID-19?
Quina incidència tindrà la COVID-19 pel futur de la cultura catalana? És la pregunta en voga entre els activistes i gestors culturals. Per a respondre-la des de moltes perspectives, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts ha impulsat la tribuna pública 150 veus per a la cultura de demà, a través de la qual cada dia es publiquen dos articles breus sobre el futur immediat de diferents sectors culturals.
Entre les gairebé cent intervencions que ja s’han publicat, s’han publicat idees molt interessants en l’àmbit de l’associacionisme cultural. Rosa Maria Provencio, presidenta de l’ENS de l’Associacionisme Cultural, apunta en una doble necessitat: la d’incorporar les dinàmiques de teletreball de manera permanent, i alhora, la importància de recuperar els carrers per a celebrar activitats festives com més aviat millor.
En la mateixa línia s’expressa Jordi Cubillos, per qui la crisi ha tornat a demostrar que la cultura, i especialment l’associacionisme cultural, és la “germana pobra” de les administracions. El membre de la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya apunta que en cap cas podem definir la situació actual com a “nova normalitat”, atès que la normalitat està associada a l’ocupació del carrer i els espais públics. Un argument molt semblant al defensat per l’antropòleg Guillem Soler, per qui “fins que la cultura popular no torni al carrer, no ens podem enganyar parlar de normalitat, ni que sigui nova”. L’exgerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya reivindica que s’ha de reivindicar el retorn econòmic de la cultura popular, però també el benestar i la salut física i mental que proporciona.
Des d’una mirada més estratègica, Joan-Ramon Gordo fa unes breus pinzellades sobre el pes històric que ha jugat l’associacionisme cultural i destaca alguns dels reptes globals que ha d’afrontar, entre els quals esmenta la gestió d’equipaments públics, la neutralització de l’intervencionisme de les administracions i la diferenciació nítida entre el model del voluntariat i el de l’associacionisme.
En l’àmbit de la composició musical, Martí Ferrer apunta que Catalunya no viu una situació de normalitat, atès que no són prou conegudes les peces clàssiques, els compositors vius més destacats ni tampoc els compositors emergents. El director de cors es mostra especialment crític amb la divulgació del patrimoni musical català: “Algú s’imagina que amb els nostres clàssics literaris ens limitéssim a assegurar la conservació dels manuscrits sense fer-los accessibles als lectors?”, pregunta retòricament. També en l’àmbit musical, aquest cas la música d’arrel, el director del Festival Tradicionàrius Jordi Fàbregas reclama que les administracions posin fil a l’agulla en l’aplicació de les vint mesures proposades en el Manifest per la música de la terra.
Finalment, moltes reflexions també apunten en la necessitat de crear noves dinàmiques organitzades basades en la cooperació. Jordi Fosas, director de la Fira de Mediterrània de Manresa, emplaçada a “trencar les estructures feixugues per afavorir el treball de col·laboració (...) i a vertebrar circuits de creació”. En una línia semblant, Maria Carme Jiménez reclama enfortir les “xarxes sectorials” i afavorir la “incorporació del públic com a agent de cultura”. Per la directora de l’Institut Ramon Muntaner també és molt important donar més pes a les noves tecnologies i fer més evident el retorn econòmic de la cultura.
Promoure la reflexió conjunta sobre aspectes de dramatúrgia i inquietuds del món contemporani és, des de sempre, un dels objectius de la Beckett i del seu Obrador d'estiu. Aquest any volem proposar específicament tres aspectes que la crisi de la COVID-19 i el confinament ens han posat damunt la taula. Tres reflexions a abordar des d'una perspectiva mèdica i social, teatral i cultural, i també des de la filosofia i l'art.
La gestió humanitària de les epidèmies amb David Noguera i Lídia Heredia 13/07/2020 A les 19:30h Més informació
Escenaris del postconfinament. Cal pensar noves teatralitats? amb Xavier Albertí, Anna Giribet, Juan Carlos Martel, Magda Puyo i Salvador Sunyer 15/07/2020 A les 19:30h Més informació
Nova normalitat, vella normativitat? amb Sira Abenoza, Roger Bernat i David Fernàndez 20/07/2020 A les 19:30h Més informació
QUIN IMPACTE HA TINGUT LA COVID-19 EN LES ENTITATS DE LA CIUTAT DE BARCELONA?
Torre Jussana publica la primera onada de resultats d’una enquesta que analitza l’impacte real que ha tingut la crisi de la covid-19 en les entitats de Barcelona. Més de 850 organitzacions de la ciutat han respost el qüestionari en línia. Llegir més.
AIXÍ HA QUEDAT LA PRIMERA CATIFA DE FLORS VIRTUAL DE LA HISTÒRIA
Els Catifaires de Gràcia, un col·lectiu de persones apassionats per l’art efímer de les catifes florals, han aconseguit crear la primera catifa de flors virtual de la història. Es tracta d’un muntatge amb unes set-centes imatges procedents de persones que les han cedides per a crear aquest collage. El resultat final es pot veure en el format gigafoto, clicant aquí. El disseny de la catifa d’aquest any és un record als 150 anys de la Revolta de les Quintes i els 700 anys del Corpus de Barcelona. En el disseny s’ha incorporat un llaç groc en record als presos polítics i exiliats. A Gràcia, hi ha constància escrita i fotogràfica de finals del segle XIX amb carrers graciencs guarnits amb garlandes de boix, fulles, branques de palmera i flors encastades a les trenes vegetals i als balcons. L’any 2017, en el marc del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia, es va voler retre homenatge a aquest origen vegetal recuperant aquesta tradició.
VISITA GUIADA PER LA CASA DE LA CIUTAT. ARQUITECTURA I HISTÒRIA DE BARCELONA
'DANSA FILMADA”, EL POTENCIAL AUDIOVISUAL D’AQUEST ART ESCÈNIC
CaixaForum programa un cicle de vídeos breus conduïts per la periodista cultural Clàudia Brufau.
Si algun avantatge té seguir un espectacle escènic a través d’un enregistrament que se n’ha fet en comptes de viure'l en directe in situ és que les càmeres permeten apropar-se molt als detalls, gestos i moviments del que passa a l'escenari, i, si hi ha més d'un punt de gravació, es poden tenir diverses perspectives del xou. Amb aquesta premissa, CaixaForum Barcelona comparteix, a través del seu web i també de YouTube, un cicle amb voluntat pedagògica titulat Dansa filmada, que mostra aquesta disciplina des d'angles inèdits, i destaca, a més, el seu potencial audiovisual. Condueix el cicle la periodista cultural Clàudia Brufau, i cada càpsula té una durada del voltant de deu minuts. La tria és molt variada, per tal de poder explicar les diferents modalitats de dansa i les seves múltiples possibilitats. Així, per exemple, trobem des de la tècnica de ball del pas de dos (Pas de deux) fins a la versió de Matthew Bourne d'El llac dels cignes, amb música de Txaikovski, passant per l'edat d'or dels musicals de Hollywood, quan Ginger Rogers i Fred Astaire feien les delícies del públic de les sales de cinema. Veureu també, amb el vostre dispositiu mòbil, la dansa teatre de la coreògrafa alemanya Pina Bausch o el ballet contemporani del ballarí i coreògraf Justin Peck. Podeu seguir el cicle aquí.
ROYAL OPERA HOUSE
Activitat digital en línia (no presencial) - #PelMón
Al web de la Royal Opera House podeu gaudir de diferents recursos digitals, entre d'altres retransmissions d'espectacles en streaming. I al seu canal de YouTube podeu visionar gravacions i vídeos de produccions d'òperes i ballets, així com diferents classes magistrals.
ARXIU AUDIOVISUAL DE LES ARTS ESCÈNIQUES A CATALUNYA
Activitat digital en línia (no presencial)
L’Arxiu Audiovisual de les Arts Escèniques a Catalunya és el dipòsit digital d’audiovisuals creat amb la finalitat de preservar i difondre els arxius de vídeo de les arts escèniques catalanes, així com donar suport a la recerca i docència en àmbits acadèmics de l’Institut del Teatre. Recull la producció audiovisual de l’Institut del Teatre com tallers dels alumnes, conferències, actes inaugurals, IT Dansa, etc. (els quals només es poden visualitzar en la seva totalitat des de les Biblioteques de l’IT). També aplega arxius de teatres i/o companyies i fons que formen part del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE).
Conferències i articles a l'arxiu digital del CCCB
CRUÏLLA XXS, QUAN MENYS ÉS MÉS
Cada dia de juliol 200 artistes ompliran de propostes de petit format espais emblemàtics de Barcelona. Aquest 2020, i a causa de la pandèmia, ens hem quedat sense festival Cruïlla Barcelona, i també es van haver de suspendre gran part dels concerts del Cruïlla Primavera. Però els pares d'aquests esdeveniments es neguen que un virus aturi la música en viu, i han programat a tota màquina més de 200 propostes de petit format que ompliran tot el mes de juliol, i els primers dies d'agost, de música, però també d'arts escèniques, diferents racons emblemàtics de Barcelona. Ho han batejat com Cruïlla XXS, i l'eslògan que es pot llegir al cartell és ben clar: "Menys és més". Els organitzadors han apostat pel talent de casa i per escenaris com els jardins del Teatre Nacional de Catalunya, el Poble Espanyol, el jardí del Museu Marítim o Sant Pau Recinte Modernista. A l'últim minut abans de tancar la programació s'ha incorporat encara un altre escenari que, de 'XXS', no en té res: el Camp Nou! Serà la primera vegada que l'estadi del Barça aculli un cicle de concerts. Entre la llarga oferta del Cruïlla XXS —pràcticament en cada jornada hi ha tres esdeveniments o més— trobem, en l'àmbit musical, Albert Pla, Cesk Freixas, Joan Colomo, Pau Riba, Sanjosex, Roger Mas, Quico Pi de la Serra, Cris Juanico, Obeses, Paula Valls, Delafé, Marina Rossell o la Balkan Paradise Orchestra, per citar alguns noms. També es guarda una part important de la programació per a les propostes de jazz, flamenc i clàssica, i podrem veure actuar el Quartet Altimira, Las Migas, Los Chichos, Chicuelo o Albert Guinovart. Els concerts del Camp Nou estaran protagonitzats per Sopa de Cabra, Nil Moliner, Ismael Serrano, Fuel Fandango, León Benavente, Viva Suecia i Els Amics de les Arts. Pel que fa a les arts escèniques, podreu gaudir de Brodas Bros, Tortell Poltrona, Les Impuxibles, Pep Plaza & Big Band Jazz Maresme, La Fura dels Baus, Víctor Parrado, la companyia Pepa Plana o Pep Bou. En la programació també hi ha molta presència de xous d'humor i de comèdia: Vermunólogos, Txabi Franquesa, Impro Barcelona... En definitiva, un extens programa en el qual difícilment no trobareu diversos noms que us convidin a sortir de casa. Coneixeu-ne tots els detalls aquí.
Baixa del servei de titulars
Heu rebut aquest correu electrònic perquè esteu donats d'alta al servei de titulars de Associació d'Espectadors de Teatre del Mercat Vell. En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades aquí.
Cada dia de juliol 200 artistes ompliran de propostes de petit format espais emblemàtics de Barcelona.