Més propostes en temps de coronavirus / 9

Música i teatre en obert en temps de coronavirus / 9

Oferim una sèrie de recursos virtuals que ens poden ajudar a pair el confinament que tots plegats estem patint amb motiu de la pandèmia del coronavirus.
Desitgem que us siguin d'utilitat.

 

BREUS VÍDEOS DE LA HISTÒRIA DEL CINEMA MUSICAL NORD-AMERICÀ (sessions 37 a 43 (2018)

En Lluís López i col·laborador de l'Associació i realitzador juntament amb Joana Raja de la serie de programes Història del cinema musical nord-americà dins de les NITS DE MÚSICA, ha elaborat petits vídeos de les sessions que s'han realitzat amb la voluntat que ens puguin ajudar a passar millor el confinament.

 

 

Cultura popular, confinament i festes 2.0

Editorial de la Junta Directiva de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català

En la darrera editorial firmada per la Junta Directiva de l’ENS ens mostràvem optimistes respecte de les conseqüències que els efectes de la COVID-19 tindrien a mitjà termini per la cultura popular catalana. La reducció de la mobilitat mundial, hi defensàvem, pot revertir la dinamització globalitzadora de les darreres dècades i la turistificació de les festes. Dos factors, apuntàvem, que amenacen el patrimoni immaterial català i la pervivència de xarxes culturals comunitàries.

Les entitats culturals hem de saber aprofitar les oportunitats que ofereix el món 2.0. Són moltes les activitats que es poden promocionar en línia: publicacions, exposicions, concursos, jocs, activitats interactives, etcètera. Ara més que mai és important demostrar que les associacions i federacions seguim al peu del canó, proactives malgrat les limitacions insalvables provocades per la pandèmia.

A poques setmanes perquè comenci la temporada de festes majors, molts ajuntaments i entitats encara no saben com podran canalitzar el programa d’actes. A grans trets, el debat es planteja en forma de trilema: ajornar les celebracions a l’espera d’una conjuntura més favorable, traslladar el programa a l’àmbit virtual o bé organitzar activitats de petit format que siguin respectuoses amb les directrius de seguretat sanitàries. Dues opcions, les darreres, que lluny de ser excloents, sovint són complementàries. A Valls, a tall d’exemple, s’ha optat per aquest model mix: mantenir les celebracions rituals, reduir l’aforament de les Completes, i celebrar els concerts en streaming.

Més enllà de la decisió que prengui cada municipi, creiem que és important intentar mantenir el carrer com a espai natural de la festa. Les activitats online són un recurs magnífic, que s’ha d’utilitzar en absència d’altres, però que malauradament encara no són capaces d’evitar l’exclusió dels perfils socials més vulnerables (infants, gent gran, persones amb poca capacitat adquisitiva i sense accés a la xarxa...). D’altra banda, tampoc tenen la força transgressora inherent a les festes, molt ben teoritzada per l’antropòleg Manuel Delgado , per qui aquestes consisteixen en una transformació de l’ús que fem de l’espai públic. Les celebracions 2.0 no suposen un trencament amb la rutina quotidiana dels festers.

En la mesura que sigui possible, creiem necessari prioritzar les activitats de petit format que poden celebrar-se al carrer. Més enllà de les activitats concretes, qualsevol festa serveix per a enfortir els vincles comunitaris i les relacions de veïnatge, funcions latents que queden enormement difuminades en el món virtual. Cal tenir present, d’altra banda, que sovint és difícil revertir aquelles decisions que les societats prenem amb un caràcter teòricament temporal. Molts adolescents prefereixen veure competicions online enlloc de competicions esportives reals. Hem de vetllar perquè no es produeixi el mateix fenomen en l’àmbit de la cultura popular. Els models festius no són inamovibles, de fet estan en una transformació constant, però és preferible que evolucionin de manera espontània.

El confinament ens obliga a descartar els actes multitudinaris. És un moment perquè els amants del patrimoni immaterial siguem més curosos en la celebració de les festes rituals, prestem més atenció als detalls litúrgics, prioritzem la contractació de grups de música d’arrel, posem l'accent en els protocols festius, recuperem expressions autòctones com el joc tradicional... Una oportunitat, en definitiva, per enfortir aquells elements que singularitzen la nostra festa. Quan puguem tornar al carrer, tornem-hi més conscients d’allò que ens diferencia.

 

 

L’ARXIU AUDIOVISUAL DE LES ARTS ESCÈNIQUES A CATALUNYA

 

(Fotografia La Fura dels Baus)

 

L’Arxiu Audiovisual de les Arts Escèniques a Catalunya és el dipòsit digital d’audiovisuals creat amb la finalitat de preservar i difondre els arxius de vídeo de les arts escèniques catalanes, així com donar suport a la recerca i docència en àmbits acadèmics de l’Institut del Teatre.

Recull la producció audiovisual de l’Institut del Teatre com tallers dels alumnes, conferències, actes inaugurals, IT Dansa, etc. (els quals només es poden visualitzar en la seva totalitat des de les Biblioteques de l’IT). També aplega arxius de teatres i/o companyies i fons que formen part del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE).

 

 

 

 

Museu d'Art de Girona (md'A): recursos digitals

 

El Museu d'Art de Girona (md'A) us ofereix diferents propostes online:

I altres continguts.

 

Biblioteca de Catalunya: recursos online

La Biblioteca de Catalunya (BC) us ofereix diferents continguts virtuals al seu web, a través de la secció #LaBCaCasa:

Un tomb pels fons de la BC. Una manera diferent de conèixer les col·leccions de la BC, tot passejant pels vídeos que podeu veure si cliqueu a l'enllaç, mentre escolteu una mica de música. Diàlegs } { literaris. Converses conduïdes per Bel Olid.

Biblioteca de Catalunya (BC)

C. de l'Hospital, 56

Barcelona

Barcelonès

93 2702300

 

Fundació Mies van der Rohe: recursos online

 

Al web de la Fundació Mies van der Rohe trobareu diferents recursos online, entre d'altres:

  • #miesbcnDrawing- Concurs de dibuixos del Pavelló Mies van der Rohe
  • Exposicions
  • Intervencions artístiques
  • Recerca i debat

 

Òperes del Festival de Peralada

El Festival de Peralada us ofereix, al seu web, la possibilitat de visualitzar tres òperes de producció pròpia:

 

Contes Confinats

Amb motiu del confinament per Coronavirus, els Vivim del Cuentu us ofereixen cada dia fins que puguem sortir de casa i ens retrobem en places, llibreries, biblioteques i molts altres llocs!

 

 

Museu d'Art Jaume Morera: col·leccions online

El Museu d'Art Jaume Morera de Lleida us ofereix la possiblitat de conèixer virtualment les seves col·leccions d'art modern i contemporani a través de Google Art Project.

Museu d'Art Jaume Morera a Google Art Project.

 

 

 

Tota l'esplendor de Santa Maria del Mar, a la pantalla

Descobriu la bellesa de la basílica gòtica amb un passeig virtual.

Només anant a la pestanya corresponent del web de la basílica de Santa Maria del Mar l'internauta ja hi queda situat a la porta principal, a punt per entrar-hi i conèixer l'interior d'aquest magnífic temple gòtic. Si cliqueu per endinsar-vos-hi us podreu fer a la idea de la impressió que es té quan s'hi està dins físicament. I és que la basílica és majestuosa, amb una llargada de 80 metres, una amplada de 33 metres i una altura de la nau central també de 33 metres. És, sens dubte, una de les construccions més emblemàtiques de la ciutat i cal conèixer-la sí o sí; però mentre la pandèmia no ens permeti d'anar-hi (o de tornar-hi a anar si ja l'hem visitada abans), ens podem recrear amb aquest passeig virtual que té com a avantatges que el podem fer còmodament asseguts a casa i que ens podem aproximar a detalls que potser, en una visita física, no veuríem o ens passarien per alt. La visita permet una visió de 360º.
La històrica basílica va molt lligada a la tradició més marinera de la ciutat i, sobretot, del barri que ara anomenem de La Ribera. La primera pedra es va posar el 25 de març del 1329, i l'última clau de volta, que duu l'escut de la ciutat i que se situa a prop de la porta principal, el 3 de novembre del 1383. El temple va ser consagrat pel bisbe de Barcelona Pere Planella el 15 d'agost del 1384. Els autors del projecte van ser Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. Al web de la basílica, a més de poder fer el passeig virtual, trobareu molta informació de la construcció, i també sabreu els tipus de visites que hi podreu fer... quan s'allunyi la pandèmia. Cliqueu aquí per anar-hi.

 

Teatre del futur

TEATRE DEL FUTUR té com a objectiu anticipar la venda d’entrades i poder traspassar aquest ingrés a les companyies abans que arribin al teatre. D’aquesta manera, podran fer front a sous, despeses de producció o el que creguin més convenient per poder tirar endavant la seva feina. Avançar aquests diners és important en el moment que estem vivint ja que permet una certa estabilitat prèvia amb la que normalment no hi podem comptar. A més, també ens donareu suport com a sala, us hi sumeu? 
Podeu comprar la vostra entrada a 11€ pel TEATRE DEL FUTUR i quan donem a conèixer la propera temporada podreu bescanviar-la per qualsevol espectacle que vulgueu! És una compra a cegues per recolzar el futur del teatre i que pugueu escollir més endavant què voleu veure i quan voleu venir. Gràcies per tot el vostre suport!

 

Episodi 1: dramaturgues i dramaturgs.

© 2025 Associació d'Espectadors de Teatre del Mercat Vell

Facebook    

Baixa del servei de titulars
Heu rebut aquest correu electrònic perquè esteu donats d'alta al servei de titulars de Associació d'Espectadors de Teatre del Mercat Vell. En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades aquí.